Escriure: deixar constància del present

¿Us agrada escriure? ¿Coneixeu el plaer immens d’omplir un full en blanc, o en el seu defecte, una pantalla de l’ordinador buida? Fa molts anys que vaig entendre els motius d’aquest plaer: deixar constància del present. Fer memòria del passat i transmetre els pensaments del moment actual. Hi ha persones que ho fan amb la paraula oral, d’altres, com en el meu cas, també amb l’escrit. Comunicar per a fer entenedora la nostra consciència. De vegades, no és fàcil, no trobes l’expressió exacta, necessites ordenar el que vols dir, però en altres, cada lletra acompanya una altra i així fins a completar un text.

Quantes vegades m’han preguntat: “d’on traus temps per a escriure?” La meua resposta és sempre senzilla: si fas una cosa que t’agrada, sempre tens un fragment del dia per a fer-ho. La pràctica diuen que ho facilita, ben cert, però has de tenir ganes, una motivació clara, per a fer-ho. Diuen també que les persones introvertides, encara que siguen sociables, ho tenen més còmode. Amb cada lletra que escrius veus que un petit fragment del teu interior comença a obrir-se. En l’instant que allò que escrius es fa públic, perds la intimitat, però guanyes en seguretat. Una vegada algú ho pot llegir, deixa de perdre el caràcter reservat per a ser compartit. Aquesta és la clau de tot escrit: formar part del col·lectiu. Hi haurà persones que els agradarà el que has expressat, d’altres, simplement, no ho entendran i et diran allò de: “un altre article, Carles?”.

Potser una de les qüestions que més ens fan a les persones que ens agrada escriure és els motius que ens porten a fer-ho; el famós “per a què?”. Són qüestions de difícil resposta però que tenen una explicació ben senzilla: perquè ens ve de gust. L’escriptor portugués José Saramago va dir: “jo no escric per a agradar ni tampoc per a desagradar. Escric per a desassossegar”. És aquest punt de la literatura subversiva que m’interessa. En algunes ocasions, qui ens llig ho comenta: “m’ha agradat el teu llibre”. En altres: “no m’ha arribat igual que l’anterior”. Em quede amb la percepció dels més intensos: “m’ha fet pensar”. Sí, perquè el fet d’escriure té un punt de revolta, de furgar dins de l’esperit del receptor per a provocar la seua reflexió. Els articles d’opinió tenen això, busques un tema per a oferir la teua opinió o, com a mínim, plantejar unes qüestions no del tot resoltes. Escrivim, per tant, per a demostrar que estem vius, que hi ha un munt d’elements de la nostra realitat que no ens acaba de fer el pes. Pensem, com una mena de divinitats, que podem abordar qualsevol tema i intentem compartim la nostra aproximació.

Podríem, finalment, tractar l’efecte catàrtic de l’escriptura. Quan escrivim, sobretot si és en algun gènere de ficció, tenim l’oportunitat de donar forma i veu a les nostres emocions més profundes. Podem plasmar els sentiments que es trobaven reprimits en el nostre interior com una mena d’exploració íntima de la ment. D’aquesta manera pot ajudar-nos a resoldre conflictes interns i trobar una claredat emocional. Diuen que la novel·la és mentida, perquè tot el que narrem respon a una ficció que distorsiona la realitat. És per això que, d’una manera clara, objectivitzem els sentiments que volem plasmar i els donem una falsa aparença real. Busquem una versemblança que atrape el lector perquè crega que tot allò escrit siga real. No cal tenir grans traumes interns per a sentir aquest efecte d’alliberament que representa el fet d’escriure. En tot cas, aconseguim examinar les nostres motivacions, valors i creences; és així com superem aspectes de la quotidianitat que no ens acaben de fer el pes.

Escrivim per a distanciar-nos emocionalment de les nostres experiències. Ens allunyem momentàniament de la realitat per donar-li una perennitat que el text imprés sempre tindrà. Guanyem així un temps màgic que el procediment realitzat ens ha oferit. El full blanc –o la pantalla– deixa de ser així per a convertir-se en un conjunt de lletres continuades amb el sentit que li hem impregnat des de l’inici. Proveu-ho, paga la pena, deixeu constància del vostre present!