El Palmerar d'Elx en perill

Celebrem el 23 aniversari de la declaració de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en un context especialment preocupant. L’alcalde d’Elx, Pablo Ruz, assegurava recentment i d’una manera rotunda que proposarà la modificació de la Llei del Palmerar per permetre construir en l’entorn d’amortiment dels horts.

Precisament la norma, aprovada per Les Corts en 2021, posava especial atenció en protegir tot aquest entorn al voltant del Palmerar perquè suposa un cordó que frena l’agressió ambiental i garanteix també la qualitat paisatgística del nostre tresor natural i cultural.

Les zones d’amortiment són clau en la protecció d’espais naturals perquè actuen com a barrera que mitiga les afeccions. De fet, cal recordar que en el reconeixement de l’UNESCO s’inclou també l’àrea buffer. Al cap i a la fi, parlem d’un agrosistema que ha de sobreviure en el cor de la ciutat i, per tant, a tota la pressió urbanística d’un municipi de més de 230.000 habitants.

La decisió de Ruz va en contra de les formacions polítiques progressistes -Podemos, Compromís i PSPV- que vam votar a favor de la llei en Les Corts. Però també ataca directament el criteri de les entitats conservacionistes i ecologistes que salvaguarden el nostre Palmerar i amb les que l’anterior govern progressista municipal vam treballar la redacció de la norma autonòmica.

Per descomptat, la voluntat de l’alcalde també xoca amb les indicacions del Comitè Nacional del Consell Internacional de Monumentos i Llocs (ICOMOS) que en diversos informes sobre actuacions al voltant d’aquest bé ha determinat la importància d’evitar posar en risc els valors culturals del Palmerar.

Pel que fa a la dimensió paisatgística, l’organisme ha explicat els perjudicis de contaminar la percepció visual i dificultar la identificació dels elements que constitueixen el Palmerar, així com el seu conjunt.

Icomos ha alertat de la gravetat de perdre també els valors culturals, els camins, les connexions pròpies del Palmerar i ha posat en relleu les conseqüències negatives d’alterar el sistema de sèquies o l’estructura característica dels horts a través d’actuacions en la zona d’amortiment.

Però ja sabem quines són les prioritats d’un alcalde que ja ha fet història en els primers mesos de govern en haver-se convertit en referent internacional de la destrossa de carrils bici. Ara va camí d’engrandir eixa mala fama si finalment és capaç de fer passos enrere en una norma que precisament aconseguia blindar al Palmerar de la pressió urbanística.

Òbviament, aquest no és l’única amenaça per al Palmerar, que continua necessitant la implicació de la resta d’administracions per seguir endavant. Calen més recursos per part de la Diputació, la Generalitat Valenciana i el Govern central per a la protecció d’un dels nostres principals patrimonis.

Pel que fa a la dimensió paisatgística, l’organisme ha explicat els perjudicis de contaminar la percepció visual i dificultar la identificació dels elements que constitueixen el Palmerar, així com el seu conjunt.

Alhora, hem de desenvolupar els instruments urbanístics pendents i, especialment, assegurar activitats sostenibles i viables que garantisquen el futur del nostre patrimoni de la humanitat.

En tot cas, la prioritat és aturar ara les ansies urbanístiques de Pablo Ruz per tal de salvar el nostre Palmerar. En 2015 el govern progressista ja vam ser capaços d’aturar una plaga, el morrut roig, que feia perillar els nostres horts per la seua agressivitat i que estava descontrolada per la mala gestió del PP en l’Ajuntament i la Generalitat.

Ara, formacions com Compromís, de la mà de la societat civil, eixirem a frenar aquest nou perill per garantir la viabilitat d’un tresor, que no és només un llegat històric i cultural únic, sinó que és imprescindible per frenar l’emergència climàtica. Una ferramenta que tenim el privilegi de gaudir i que ara Ruz vol erosionar.